PROCÉS PARTICIPATIU CATÀLEG DE CAMINS DE SALDES

Dijous, 7 de maig de 2026

Fins al 30 de juny de 2026, l'Ajuntament obre el procés participatiu al voltant de l'esborrany del catàleg de camins que la Diputació de Barcelona van lliurar a aquest Ajuntament l'any 2022.

La manca d’informació sistematitzada sobre la xarxa de camins existents al nostre municipi, així com de la seva titularitat, fan que la gestió d’aquests camins s’hagi convertit en una qüestió problemàtica.

Què és un inventari de camins?
Un inventari de camins és un registre administratiu que identifica i descriu els camins públics d’ús públic de titularitat municipal. L’elaboració de l’inventari de camins dins de l’inventari de béns de domini públic és una obligació legal del municipi, ja que així ho estableix la Llei municipal de règim local.

Quins camins van a l’inventari?
“Els camins d’ús públic, és a dir totes les vies de comunicació públiques destinades a l’ús comú general situades en sòl no urbanitzable excloses de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres, amb independència de llur tipologia morfològica i funcionalitat. Per consegüent, cal inventariar tant camins rodats (pavimentats o no) com camins no aptes per a la circulació motoritzada (camins de bast o ferradura, corriols o senders), amb independència també de l’ús circumstancial actual o de l’estat de conservació.”
“Per a la inclusió d’un camí a l’inventari és suficient l’existència d’indicis que suportin la presumpció de la seva naturalesa pública, atès que l’inventari no té caràcter constitutiu de la propietat dels béns inventariats, quedant reservada en cas de litigi la determinació de la seva propietat efectiva als tribunals de la jurisdicció civil.”
-Per tant l’inventari no acredita la propietat, però sí l’ús públic.
- Per a la inclusió d’una camí a l’inventari, no cal una prova completa i un expedient d’investigació específic
- N’hi ha prou amb indicis. I l’ús públic és un indici suficient.

Tipologia de camins i algunes definicions

> Camins històrics (tradicional o no): Camí de naturalesa immemorial o històricament documentat. (NO equival a “camí abandonat, desaparegut, usurpat…)
> Camins moderns: Camí construït per al trànsit amb vehicles automòbils/tractors agrícoles (a la pràctica, a partir segona meitat S.XX)

> Concepte d’ús públic:

> Sociològic: L’ús que hom fa del bé amb el convenciment que s’està exercint un dret inherent a la col·lectivitat (es pot confondre amb la tolerància de pas).
> Geogràfic: És l’expressió d’una funció que deriva de la satisfacció d’una necessitat objectiva de naturalesa social, és a dir inherent a la col·lectivitat (anar a una font, anar d’un poble a un altre…)
> Concepte d’ús privatiu: Els camins de servei o d’accés construïts com a elements auxiliars o complementaris de les activitats específiques de llurs titulars.
> Prescripció immemorial: És la possessió del bé des de temps immemorial. Perquè la prescripció immemorial sigui un títol de propietat vàlid, han de concórrer dues circumstàncies: l’ús públic i la immemorialitat.

Font: Diputació de Barcelona