Pedraforca pel Coll del Verdet

Dificultat : Alta
Durada : 5 hores

1 - Refugi
2 - Balma de les Orenetes (50 min)
3 - Coll del Verdet (2h 10 min)
4 - Cim Superior (3h)
5 - Tartera (3h 30 min)
6 - Refugi (5h)

El punt de partida de l’ascensió al Pedraforca neix al Refugi Lluís Estasén (a 1640 m). Es pot accedir en cotxe fins el Mirador de Gresolet o fins sota mateix del refugi. Des de cada un d’aquests indrets hi ha un camí que ens hi portarà (degudament senyalitzat en ambdós casos).

L’ascensió al Pedraforca esdevé una de les excursions més atractives de la zona. Malgrat que el recorregut que proposem per arribar al cim del Pollegó Superior (2507 m), no representa en general, grans dificultats, les pròpies condicions de l’alta muntanya i el darrer tram de grimpada, de la canal del Verdet fins el cim, demanen la lògica prudència, especialment pels no iniciats. Cal prestar especial atenció als canvis de temps, ja que poden ser sobtats i sorprendre'ns una tronada o una forta baixada de temperatura, i per tant és aconsellable dur roba i calçat adequats.

Per darrera del refugi surt el camí que ens portarà al coll del Verdet. Es tracta del PR 123 que va fins a Gósol passant pel coll del Verdet amb la característica marca de color blanc i groc. És força ample al principi. Molt aviat (20 min) ens trobarem ja amb les primeres mostres de l’abrupta muntanya, es tracta de la canal del Riambau, on els grans blocs de roques esdevindran el primer petit entrebanc del recorregut.

Pal indicatiu del PRCartell d'alerta de zona de forta erosió

Poc després comencen les fortes pendents, per un camí molt ben definit, però cal estar atents, ja que enmig d’aquesta pujada haurem de deixar el camí que continua cap a Setfonts i agafarem a l’esquerra un petit corriol que s’enfila per unes roques, i que continuant amunt ens durà a la Balma de les Orenetes (50 min)

Vista

A ma dreta trobarem la font de la Ruagran, i a partir d’aquí el camí s’enfila força. Aquí tornem a tenir la possibilitat de continuar cap a Setfonts, per tant cal anar atens i prendre el camí que s’enfila per l’esquerra. Aquest tram de recorregut transcorre per un bosc de pi negre, que a mesura que anem guanyant alçada, anirà compartint l’espai amb grans zones de prat alpí i roquissar.

Un cop superat el fort pendent arribarem al coll del Verdet (2 h 30 min.).

vista 2

Es un bon punt per recuperar forces i prendre alguna cosa abans d'enfilar la grimpada. En aquest punt abandonem el PR 123 i enfilem una petita carena a l'esquerra en el sentit del camí que ens hi ha portat fins a arribar al peu de la paret que dona entrada a la canal del Verdet.

En cas de temps que amenaça pluja cal plantejar-se abandonar l'ascensió. La zona de grimpades es torna molt relliscosa i, per tant, altament perillosa si no es té experiència i no es porta l'equip i el material adequats.

A partir d’aquest punt cal estar ben atents per grimpar, enmig del roquissar. Unes marques de pintura de color groc ens "guiaran" per la ruta de la cresta fins a arribar al cim. És important no desviar-se d'aquesta línia i, sobre tot en condicions de boira és essencial no perdre aquesta marca. Després de la primera grimpada el camí continuarà per l’aresta de la muntanya. Una mica de baixada per tornar-nos a enfilar, així dues vegades, fins arribar al cim. L’ascensió no presenta una gran dificultat, la qual cosa la fa atractiva per als no iniciats. No obstant, qualsevol incident (relliscada, caiguda de pedres, desequilibri, etc) pot tenir conseqüències molt greus que poden provocar lesions importants, i fins i tot, la mort, per la qual cosa cal anar sempre amb molta cura i precaució.

escalada 1escalada 2escalada 3

En condicions hivernals, aquest tram pot ser molt perillós degut a la presència de neu i, sobre tot, de gel. Degut a la seva característica quasi alpina cal anar ben equipat i tenir experiència en alta muntanya hivernal. Si no és així, en arribar al coll del Verdet és millor plantejar una retirada. Si les condicions són aparentment aptes (encara no ha nevat, o ho va fer fa dies i poc i per tant no és visible des de zones baixes però ja glaça a les nits) haurem d'estar segurs en tot moment que tot allò que s'ha pujat es pot baixar sense risc. Penseu que les condicions poden canviar radicalment en pocs metres i que no tindreu mai una visió global del recorregut. Si preneu riscos per superar un pas glaçat i, metres amunt, us trobeu un altre que no podeu superar, no us queda més remei que baixar i llavors aquell pas anterior arriscat es pot convertir en una trampa ja que per als no iniciats, per norma, els hi resulta més complicat grimpar cap avall que cap a munt.

Una vegada siguem a dalt podrem gaudir d’una extensa panoràmica de la Serra del Cadí, de la Serra d’Ensija, de Gósol i de la comarca en general. No veurem Saldes ja que el cim del Calderer ens ho priva.

Més vista 1

La tornada consisteix en baixar del Pollegó Superior fins l’enforcadura per un camí dret, però sense dificultats. Després caldrà baixar per la tartera, actualment molt degradada i amb poca grava per causa de l'elevat trànsit d'excursionistes que hi passen durant cada any.

baixada 1baixada 2

Hi trobareu les marques blanc-i-grogues del PR 123 (el mateix que heu seguit per arribar al coll del Verdet des del refugi). Procureu seguir-lo evitant en tot moment fer dreceres que només contribueixen a que es degradi més la tartera. Teniu en compte que no hi ha cap part de la baixada que mantingui les condicions necessàries per fer un descens "divertit" com era fa ja bastants anys i que, per tant, no val la pena investigar traçats alternatius. La baixada és, actualment, fatigosa degut a la inestabilitat que provoca un terra relliscós sumat a una pendent forta i carrega principalment turmells i genolls.

S'aconsella portar bota alta i semi rígida, bastons i no està de més portar uns guants del tipus que fan servir els ciclistes, per exemple, per tal d'evitar ferides a les mans que es poden produir a causa de les pedretes petites durant les més que probables relliscades que s'hi poden patir durant aquest descens i que, ens molts casos, acostumen a ser frenades amb els palmells de les mans.

Al capdavall de la tartera, un camí a ma esquerra, molt ben marcat ens durà novament fins el refugi.

Mapa de la ruta - Feu clic a la imatge per veure-la més gran.

mapa

Darrera actualització: 09.04.2021 | 12:49